MIGUEL HERNÁNDEZ POETA: BIOGRAFÍA / joan pàmies

INICIÁNDONOS EN EL CONOCIMIENTO DE NUESTRO POETA

Friday, February 02, 2018

 

EXPOSICIÓ LLUM EN L´ OMBRA


EXPOSICIÓ: “LLUMS EN L'OMBRA.  JOSEFINA MANRESA I LES OBLIDADES”
Centre Social de Sant Vicent del  Raspeig – Sala d'exposicions Carrer Cervantes, s/n.

Del 6 al 20 de febrer de 2018.
Horari: De dilluns a divendres, de 10 a 13 i de 18 a 21 hores. Dissabtes, de 10 a 13 hores.

ORGANITZAN Comissió de Llums en l'ombra Plataforma Ciutadana Guanyar Sant Vicent

COL·LABORA Àrea de Feminismes de  Esquerra Unida del País Valencià Agrupació Raspeig.

COORDINACIÓ I DISSENY Javier Rojo Barba.

TEXTES Javier Rojo Barba y Joan Pàmies López.

LLISTAT D´ARTISTES DE LA EXPOSICIÓ

 1. ANTONIO MAGRO DE ORBE  2. ANTONIO NAVARRO   3. ASCENSIÓN GONZÁLEZ   4. AURELIA MASANET  5. ANTONIO BALLESTA  6. CARMEN JORQUES   7. CAYETANO FERRÁNDEZ   8. CONCHI ROMERO   9. ELVIRA PIZANO  10. EVA RUIZ 11. FEDERICO TOMÁS 12. FRANCISCO CALVO 13. GERLINDE NEBAUER 14. INMACULADA ALEDÓN  15. JAVIER ROJO 16. JORGE LIDIANO 17. JOSÉ LUIS DORADO 18. JOSÉ PALAO 19. JUAN JOSÉ MAESTRE 20. JUAN MALUMBRES 21. KIKE PAYÁ. 22. JUAN LLORENS 23. LORENA DÍAZ 24. LUISA PASTOR 25. Mª DOLORES BALSALOBRE 26. MARIA MILA PERCEVAL 27. MIRIAM MARTÍNEZ 28. PAULINA LÓPEZ 29. PEPE RAYOS 30. PILAR SALA VALLEJO



 LLUMS EN L’OMBRA  JOSEFINA MANRESA I LES OBLIDADES


JAVIER ROJO.  Comissió Llums en l'ombra, Josefina Manresa i les oblidades.
No hi ha res més gratificant que comprometre a un col·lectiu de trenta artistes per a una causa comuna, una exposició sobre les dones oblidades i Josefina Manresa. El fil conductor de treball d'esta exposició és quinze homes i quinze dones que han abordat la temàtica de les dones oblidades i Josefina Manresa, reflectint, des d'un punt de vista plàstic i amb distints materials i tècniques, una visió del drama i les dificultats a què es van veure obligades a viure. A vegades la memòria ens falla, però amb esta exposició, proposem un acostament per a recuperar l'espai que elles van haver d'haver tingut. Agraïm a Esquerra Unida de Sant Vicent del Raspeig la delicadesa i la manyaga amb què ens han tractat per a fer possible que este projecte s'haja dut a terme.
Febrer, 2018

JOAN PÀMIES.  Comissió Llums en l'ombra, Josefina Manresa i les oblidades.
En homenatge a Josefina Manresa, la dona millor cantada, i les dones oblidades creguem la Comissió de Llums en l'ombra; el seu objectiu, recuperar la memòria de totes aquelles dones senzilles, però extraordinàries, que van ser i son necessàries perquè la societat isca de la foscor, cap a un món més solidari, just i en llibertat. L'exposició que s'inaugura hui presenta 30 obres, de 50x50, perquè Josefina va morir fa trenta anys en Elx. Unint les dimensions de dues obres, d'una dona i d'un home, sumen 100 centímetres, centenari del seu naixement en Quesada (Jaén), i com a complement d'esta producció plàstica s'han elaborat desenes d'activitats educatives i culturals.
Algunes dones de Sant Vicent que van votar per primera volta en 1933, una per col·legi electoral:
Cándida Valdés i Gosálvez, en Major, 43; Rosa Torregrosa i González, en Torregrosa, 45; Dolors Carratalá i Montoyo, en Pi i Margall, 37; María Cremades i Pérez, en Partida Canastell; Carmen García i Sabater, en Partida Boqueres; i Concepció Baeza i Torregrosa, en Partida Torregrosses.
La primera dona regidora del PCE, en el Ajuntament de Floreal del Raspeig (Sant Vicent): Manuela Santana i Fuentes.
Mestres republicanes en Sant Vicent:
Encarnación Galindo, Ana Chacón Millán, Juana Pereiros Silva, Sofía Grande Sánchez, Filomena Villanueva, María del Pilar Clemente i Concepción Pérez Domínguez.

Dels centenars de dones represaliades i, algunes d'elles, torturades, violades i assassinades pels rebels franquistes hem triat algunes.
Dones represaliades:
Josefina Manresa Marhuenda (Miguel Hernández), (Quesada, 1916 ‒ Elx, 1987); Rosario Sánchez Mora, “La Dinamitera”, (Villarejo de Salvanés, 1919 ‒ Madrid, 2008), PCE, musa de Miguel Hernández, condemnada a mort; Isabel Agulló Vicente (Elx, 1890), espardenyera, UGT, tancada; Petronila Álcaraz Blaya (Mula, 1903), veïna d´Elx, tancada; María del Carmen Antolinos Conesa (Los Martínez del Puerto, Murcia, 1905 ‒ Elx, 1944), maltractada; Clemencia Arnedo Sánchez (Higueruela, Albacete, 1905), tancada; Purificación Aznar Pomares (Crevillent, 1916); Ofelia Bañó Hernández (Alacant, 1907), mestra depurada d´Algoda (Elx), coeducació, PCE, FETE; Adelita del Campo Carreras Taurá (Barcelona, 1916 – Mutxamel, 1999), artista i locutora Radio París, tancada, PCE; María Espinosa Santamaría (Crevillent, 1899); Dolores Esquer Navarro (José Escudero Bernícola), (Oriola); María Febrero Boj, “La Peligros”, (Murcia, 1904), veïna de Elx, condemnada a 30 anys; Luisa García Boronat, “La topo”, (Alcoi, 1915 ‒ Alcoi, 1988), CNT, amagada en el franquisme; Rosa García Jimeno (Castalla, 1902 ‒ 1986); Rosa Giner, llevadora, tancada i sanitària en la presó; Josefa Gomariz Gomariz (Molina de Segura, 1922), filadora, veïna d´Elx, tancada; Nieves Hernández Hernández (Oriola, 1918), veïna d´Elx, mecanògrafa, tancada; Rosario Hernández Sandoval (ArnevaOriola); Pilar Hernando Asensio (Zaragoza,
1897), veïna d´Elx, mestra; Remedios Jover Cánovas, “La Casera”, (Orán, 1899 ‒ Petrer, 1985), veïna de Novelda, aparadora, tinenta Estado Mayor, PCE; Carmen Juan Molina (Crevillent, 1912); Remedios López Lucas (José Alonso Egío), (Oriola, 1897), PSOE-UGT; Pilar Llopis (Crevillent); Amparo Manchón Más (Crevillent); Aurora Monzó (Amado Granell), (València, 1906), veïna de Oriola; Virtudes Navarrete Manresa (Cox, 1919), veïna d´Elx, espardenyera, tancada; Marina Olcina (Alacant, 1914 ‒ 2014), la primera dona regidora, PCE; Micaela Osuna Sanz (La Gineta, 1899); María Josefa Pastor Lillo (Sant Vicent, 1879), veïna d´Elx, costurera, tancada; María Pérez Alted (Novelda-Elda), remeiera; Ana María Pérez Ángeles (Yecla, 1903), tancada amb el seu bebè; Rosario Pérez Francés (San Pedro de Pinatar, 1911), veïna d´Elx, espardenyera, tancada; Josefa Pérez Such (Alfàs del Pi, 1903), veïna d´Elx, tancada; Angelita Rodríguez Preciados (Ciudad Real, 1916 ‒ Alacant, 1999), tancada, UGT-PSOE; Carmen Rodríguez Salinas (Callosa del Segura, 1914), guarnicionera, tancada, CNT; Dolores Ruiz García (Catral, 1908), veïna d´Elx, filadora, tancada; Manuela Santana Fuentes (Sant Vicent), regidora, PCE; Rosa Segura Cloquell (Lorcha, 1893), veïna d´Elx i Villena, mestra, tancada; Alejandra Soler Gilabert (València, 1913 – 2017), professora, tancada, URSS, PCE; Asunción Ventura Soler (Elx, 1917), PCE; Gracia Ventura, mare, cunyada Paquita i germanes (Alcoi), CNT, tancades.
Dones exiliades d´Elx:
Margarita Castaño, PCE; Rita García Agulló (1899), consellera, PSOE; Carmen Juan Molina (1912), miliciana, espardenyera,
PCE; Gregoria Lozoya Lag (1908), regidora, PCE; Josefa Pastor Brotons (1904), regidora, PCE; Clara Rodríguez Vicedo, PSOE; Francisca Vázquez Gonzálvez (Elx, 1907), regidora, PSOE; Josefa Vicedo Vicedo (1900); i María Vicedo Vicedo (1895).
Algunes exiliades, al març de 1939, en el buc Stranbrook, des del port d'Alacant:
Teresa Rodríguez Calvo, “La Pequeña Pasionaria”, (Catral, 1911 ‒ Almoradí, 2011), PCE, URSS, desterrada; Isabel Beltrán (Elx, 1913), Helia (1933) i Alicia González Beltrán (1936); Amparo Martínez Guillem (1905), espardeneyera; Luisa Costa Damal (1914), modista; Ernestina Simón Rivera (1915), modista; Carmen Malsana Aladreu, infermera; Cristina Sempere Laura (1918), infermera; María Sellés Iborra (1919), jornalera; María Lafin Faure (1936), costurera; Matilde (1914) i Carmen Lafin Drum (1922), estudiants; Marcelina Sánchez Antúnez (1910), modista; Dolores Marcos Martínez (1920), jornalera; Natividad Jorda Boti (1908), costurera; Amparo Esteve Guillote (1915), fotògrafa; Carmen Arana Guardia (1919), mecanògrafa; Marcelina Sánchez Antúnez (1910), modista; Francisca Blasco Jordà (1910), modista; Concha Guillén Padilla (1915), modista; Consuelo Boada Piqué (1909), funcionària; Matilde Ventura Vera (1917), jornalera; Paquita Brotons Carbonell (1920), modista; Encarnación González Conesa (1906), modista; Conrada Masario Masario (1900), costurera; Matilde Ventura Vera (1917), jornalera; Paquita Brotons Carbonell (1920), modista; Pilar (1921) i Sevillana Herals Cruz (1923), mecanògrafes; Evangelina Acosta Acosta
(1906), artista; Concepción Guirau Gómez (1910), obrera textil; Dolores Pérez Martos (1907), costurera; Encarnación Ule Vázquez (1925), mecanògrafa; Remedios García Ferrándiz (1902), modista; Paula Rivas Montenegro (1892), telegrafista; Inés Ortega López (1886), modista; Dolores Fuentes Torres (1893), sabatera; Ascensión Alegría Zamora (1922), mecanògrafa; Raquel Suárez Martínez (1917); Isabel Coca Rodrigo (1916), mecanògrafa; María Baiche Veira (1909), professora de piano; Mercedes Gisbert Navarro (1900), infermera; María Bayona Planes (1917), mecanògrafa; Isabel de Arcas Albaladejo (1915), mecanògrafa; Teófila Madroñal Iglesias (1909), infermera; Amparo Sanz Quilis (1918), mecanògrafa; Josefa Ruíz Manuel (1914), mecanògrafa; Josefa Pasos Tena (1918), mecanògrafa; Josefa Ortiz Ros (1920), infermera.
Dones assassinades del PSOE, Esquerra Republicana, UGT, PCE i CNT:
A Aguacho, el 27 de juliol de 1936, María Jesús Caro González (1920), Coral (1920) i Josefa (1918) García Lora, María León Becerril (1914) i Joaquina Lora Muñoz (1918). A Barcelona, el 18 d'abril de 1939, Carme Claramunt (1898). A Elda, el 16 de novembre de 1939, María Belló Pérez, sabatera, CNT, (Elda, 1913 ‒ 1939). A Madrid, el 5 d'agost de 1939, Carmen Barrero Aguado, Martina Barroso García, Blanca Brisac Vázquez, Pilar Bueno Ibáñez, Julia Conesa Conesa, Adelina García Casillas, Elena Gil Olaya, Virtudes González García, Ana López Gallego, Joaquina López Laffite, Dionisia Manzanero Salas, Victoria Muñoz García i Luisa Rodríguez de la Fuente i, el 19 de febrero de 1940, Antonia
Torre Yela. A Gijón, entre 1937 i 1939, Eladia García Palacios (33 años), Anita Orejas López (23 años), Juana Álvarez Molina (40 años), Teresa Santianes Giménez (26 años), Belarmina Suárez Muñiz (29 años), Anita Vázquez Barrancúa (27 años), Máxima Vallinas Fernández (42 años) i Estefanía Cueto Puertas (39 años). A Murcia, entre 1939 i 1945, Dolores Albarado Carretero, Margarita Boj Parres, María Molina Terol, Angeles Rubio Bañón, Juana Varela García i Antonia Varela Martínez. A Extremadura, des de 1936 a 1945, Mercedes Aguilar, Dionisia i Herminia Álvarez, Jerónima Bote i Soledad Corchero Juárez. A Melilla, en 1936, Concepción Bernardino Hidalgo (Badajoz). A Paterna (Valencia), el 8 d'agost de 1942, María del Milagro Pérez Lacruz “La Jabalina” (1917‒1942), infermera, CNT. En el bombardeig de Jaén (1/04/1937), Manuela Alba López (1918), Ana Árbol Cobo (1913), Virtudes Bailén Ruiz (1859), Juana Beltrán Castillo (1913), Ramona Cañada Méndez (1862), Dolores (1890) i Gracia Cárdenas Bernal (1919), María Collado Amaro (1910), Carmen Expósito Expósito (1875), Soledad Expósito Ruiz (1917), Josefa Feliú Feliú (1908), Rosa Ferrándiz Carbonell (1872), Carmen García Garrido (1877), Juana Jiménez Cazailla (1905), Enriqueta Laguna González (1935), Francisca (1870), Juana de Dios (1874) i Petra López Aguilar (1880), Carmen Martínez Lorite (1880), Juana de Dios Martínez Lorite (1882), Josefa Martínez Martínez (1893), Rosalía Martínez Perez (1919), Martina del Migón Garma (1850), Josefa Mora Martos (1916), Purificación Moreno del Pino (1891), Consuelo Olmedo Rodríguez (1885), Gertrudis Pérez
Rodríguez (1887), Carmen (1919) i Josefa Ramírez Rodríguez (1915), Águeda Recio Cebrián (1905), Aurora Reyes Quesada (1904), Teresa Rodríguez Moyano (1905) i Remedios Rodríguez Ramírez (1887).
De no haver existit Josefina Manresa, no sabem que hauria passat amb el llegat del poeta oriolà, però sí que puc afirmar, que gràcies a ella s'ha pogut recuperar la vida i obra del seu company de l'ànima. En 1987 vam ser travessats per la seua absència però queda en la nostra memòria les conversacions amb ella i amb els companys de presó, guerra i literatura de Miguel Hernández, com Vicente Aleixandre i altres, amb polítics, nacionalistes valencians, cantants, artistes, músics, escriptors, sindicalistes, hernandianos..., que constantment passaven per sa casa il·licitana, ciutat que ha sigut una icona per a la difusió de la vida i obra del poeta. Va viure la soledat, l'abandó, la repressió de la Dictadura. Després de molts anys vivint amb carències i patint pressions de qualsevol tipus, en els seus últims anys de vida, la imatge de Josefina, l'amant i musa immortal, va cobrant la fortalesa dels triats. L'herència del dolor hernandiano ‒ dolor capaç d'afonar a moltes persones‒ va ser fidelment arreplega per esta dona, caminant amb ella, els seus treballs i els seus dies, sense desertar mai del destino.
Gràcies a Josefina coneixem també anècdotes, històries i relats que es comptaven a Oriola i podem recórrer els costums, les festes, les pràctiques religioses, les formes de parlar, la política, la societat, la gastronomia, el món laboral, les vivendes, els vestits, els carrers d'Oriola, com era la casa de Miguel del
carrer de dalt, en la que va viure el poeta a partir dels tres anys. Els seus records han sigut de gran valor perquè podem ubicar en aquell temps i espai la biografia i l'obra de Miguel Hernández. Pels amics de Miguel i per ell mateix sabem que este va començar a interessar-se per Josefina abans del primer viatge (1931) a Madrid, en canvi ella ens compte en les seues memòries que li va estar pretenent des de l'any 1933 fins al 27 de setembre de 1934.
En 1936 li dedica “A ti sola, en cumplimiento de una promesa que habrás olvidado como si fuera tuya” el llibre “El rayo que no cesa”; i li'l comunica el poeta a Josefina al febrer de 1936. Va ser  del poeta i en conseqüència va percebre directament en el seu propi ser els canvis de pensament de Miguel, i abans i després de la mort del poeta Josefina va exercir una activitat constant per a recuperar els escrits i la memòria del seu marit, obtenint el ric llegat hernandiano. Va ser una dona necessària perquè hui es conega la vida i obra del nostre universal paisà.

JOSEFINA MANRESA,  SU GRAN AMOR.















La quesadeña Josefina Manresa fue el gran amor de Miguel Hernández, su musa de inspiración poética, madre de sus dos hijos y guardiana de su legado literario durante el período cavernario del franquismo. A pesar de correr un enorme riesgo personal, Josefina guardó y protegió durante décadas los poemas y las cartas de su marido, y gracias a ello, hoy en día podemos disfrutar de uno de los legados literarios más importantes de las letras españolas.Guanyar Sant Vicent y el Área de Feminismos de Esquerra Unida Sant Vicent agradecen a la Comisión Llums en l'ombra las facilidades otorgadas para poder traer a San Vicente del Raspeig su exposición “LLUMS EN L’OMBRA. JOSEFINA MANRESA I LES OBLIDADES”. Igualmente, se suman a su iniciativa de recuperar la memoria de todas aquellas mujeres olvidadas que dieron su vida, sacrificaron su libertad y sufrieron en su cuerpo y mente torturas y malos tratos, por el simple hecho de luchar por los derechos y libertades de un pueblo que se defendía de la intransigencia, el fanatismo y la dictadura. Intentaron expulsar “el pecado de sus cuerpos, contaminados por los demonios rojos”, con aceite de ricino, rapándolas, humillándolas públicamente y asesinándolas, sin conseguirlo. Siempre fieles a sus ideales, nos dejaron su ejemplo, su mensaje de libertad y de lucha en su defensa. Es nuestro deber mantener viva su memoria y sacar de las sombras a tantas mujeres que aún permanecen en el olvido.
 

























Sant Vicent, febrero de 2018

Comments: Post a Comment

Subscribe to Post Comments [Atom]





<< Home

Archives

March 2017   February 2018   January 2022   February 2022   February 2023   January 2024   February 2024  

This page is powered by Blogger. Isn't yours?

Subscribe to Posts [Atom]